Reflexions al voltant del Dia Mundial de lluita contra la depressió

Avui, 13 de gener, es celebra el Dia Mundial de lluita contra la depressió. L’Aurora, la Isabel i la Montse, que participen al grup de Suport Emocional i Activació d’Osonament, ens han deixat algunes reflexions sobre la seva experiència.

L’Aurora parla de l’etiqueta i reivindica que la depressió sigui considerada com qualsevol malaltia:

“Tenir depressió no vol dir ser dèbil, tonta, gandula, fràgil o incapaç. No ajuda gens que massa gent t’etiqueti, et jutgi i no t’accepti. Et sents sovint fora de lloc. Per això tendeixes a aïllar-te. Ja n’hi ha prou de tants obstacles. Tenim dret a que ens tractin com a persones amb opció a rebre un tractament adequat i continuat”.

“Ja és hora que la depressió es vegi com qualsevol altre malaltia, sense jutjar a qui la patim i amb dret a rebre un tractament continuat que integri les àrees social i psicològica, a més de la biològica. Cal educar a tota la societat sobre això.”

La Isabel, explica què li va bé a ella per sentir-se millor:

“…hay que intentar hacer ejercicio diariamente, mantener la mente ocupada, cuidar mucho la alimentación (ya que como a mí supongo que a muchas personas también le pasará que la comida no le cae bien o simplemente pierden las ganas de comer), aprender a identificar los problemas sin darle muchas vueltas, … mirar el lado positivo de las cosas aunque a veces sea difícil, … son muchas cosas qué hay que intentar poco a poco, aunque a veces nos cueste…”

Les reflexions de la Montse, de la llum, la foscor i de l’entorn que l’ajuda:

“Quan t’adones que tens un problema, que vas acompanyada pel món, ja fa mesos o potser anys que ho tens a sobre. Tot va acumulant-se fins que un dia no pots més, no pots aixecar-te, sortir al carrer, no vols contacte amb ningú. La vida ha perdut tot el seu sentit.

Sentir sorolls i veure que no hi son. Obsessions, no voler viure…

Vaig ser prou conscient, no sé si jo o el meu entorn, per demanar ajuda. Persones que tinc la sort de tenir al costat i que, gràcies a elles, vaig tirant. M’ajuden i prou paciència tenen amb mi.

Tens dies millor que d’altres, però no surts del pou. Només tenen més llum uns dies que d’altres. Sembla que una roda gira i gira i mai saps on pararà, si s’aturarà amb llum o foscor…

Gràcies a la gent que m’envolta, metges, terapeutes, família, els meus animalons que em donen molt, els episodis s’esplaien en el temps. Però hi son i la foscor està atenta per tornar a per tu.

Espero que un dia tot això acabi i torni la vida. La situació no ajuda, però espero, encara que no m’ho crec del tot, que tot passarà.

No puc fer moltes coses que abans feia; no puc llegir, pensar, perdre’m per la muntanya. No gaudeixo de viure. Però espero que d’aquí un temps tot tornarà a una fictícia normalitat, de mica en mica…”

El 2020, a Osonament es van atendre 638 persones a l’àrea de salut mental.  D’aquestes, 103, per trastorns de l’espectre depressiu. Un dels programes que es porta a terme adreçat a persones amb diagnòstics relacionats amb alteracions de l’estat d’ànim és del de Suport Emocional i Activació, que té per objectiu que les persones recuperin el seu projecte vital un cop superada la fase aguda del trastorn. En aquest programa, hi van participar 37 persones: 26 dones i 11 homes.

Es tracta d’un programa complementari a les accions que es porten a terme de manera ambulatòria des del Centre de Salut Mental, on es realitzen les intervencions psicofarmacològiques, psicoterapèutiques i d’acompanyament a la prevenció del suïcidi. Des d’Osonament, es treballa l’acceptació de la situació personal i el compromís com agent actiu en el seu procés de rehabilitació. La intervenció tant individual com en grups se centra en les potencialitats i necessitats de cada persona, les quals defineixen els propis objectius de treball personal, amb el suport del seu professional de referència. 

Un dels punts bàsics és la millora dels hàbits saludables (alimentació, descans, activació física, cura de la salut i autocora) potenciant l’activació com a mitjà per millorar tant el benestar físic com emocional, les expectatives d’autoeficàcia i, de retruc, l’autoestima. Com que sovint hi ha molta comorbiditat de símptomes depressius i ansiosos, també es faciliten eines de regulació emocional i de gestió de l’estrès. Unes accions que s’han intensificat aquests mesos de pandèmia, en què s’ha fet un gran esforç per continuar atenent a les persones, ja sigui de forma presencial o amb suport telemàtic.