Logopèdia i Psicologia

Donem atenció a:

– Persones que presenten trastorns en els processos de la comunicació (llenguatge, parla, veu) tant oral com escrita.
– Persones que presenten alteracions en altres funcions superiors: atenció, memòria, funcions executives, trastorns d’aprenentatge, capacitats intel·lectuals…implicades en la comunicació.
– Contemplem tant patologies de causa orgànica com funcionals o adquirides, en infància, adolescència i edat adulta.
– Tenim com a objectiu prevenir, avaluar i tractar aquestes alteracions sense perdre de vista la globalitat de la persona i el seu entorn.

Signes d’alerta:

Exemples d’algunes situacions que ens poden ajudar a entendre quines alteracions poden presentar els nostres fills, familiars o nosaltres mateixos.

– L’avi s’ha quedat sense parla, què li passa? (Afàsia)
– Quan parla té grans dificultats, no articula i no l’entenem (Disàrtria)
– Ja fa dies que tinc la veu ronca i no milloro (Disfonia)
– S’encalla quan parla i ens fa patir (Disfèmia)
– A vegades no parla gaire clar i ara l’ortodontista diu que cal ensenyar-li a empassar bé (Alteracions orofacials)
– El seu llenguatge no evoluciona (Disfàsia)
– Té 6 anys i encara no pronuncia bé tots els sons (Retard de la parla).
– Pel meu fill, llegir és un calvari  (Dislèxia).
– Em costa entendre el meu fill quan m’explica l’excursió de l’escola (Retard del llenguatge).

Cartera de serveis:

Alteracions del llenguatge oral: Dislàlies, retards i trastorns de parla i de llenguatge

Les alteracions del llenguatge oral constitueixen un grup de trastorns d’alta prevalença dins la població infantil que poden abraçar  des de simple problemes per articular (dislàlies), dèficits o simplificació en la programació fonològica (retard i / o trastorn de parla), permanència de patrons lingüístics corresponents a etapes inferiors a l’edat cronològica (retard del llenguatge), fins a dificultats greus en la comunicació (Trastorns Específics del Llenguatge, Afàsies).

Alteracions del llenguatge escrit: Dislèxia, trastorn de lectoescriptura

Parlem d’alteracions quan es presenten dificultats en el procés lector que superen al nen, adolescent o adult i li provoquen angoixa, patiment i poques ganes d’enfrontar-se a la lectura i/o a la escriptura. Algunes d’aquestes dificultats poden ser: no reconèixer lletres, girar síl·labes, transformar paraules per unes altres, encallar-se, rectificar, ometre lletres, anar molt lent i patir a l’hora de llegir, fer patir als que l’escolten, no entendre el que està llegint, etc. En funció de la intensitat i persistència d’aquestes dificultats parlarem de dislèxia o de trastorns de la lectoescriptura i, en ambdós casos, recomanem un diagnòstic i un tractament reeducatiu.

Alteracions orofacials: Respiració oral, deglució o disfuncional, articulació de compensació, desglòssia, problemes d’oclusió

Parlem d’alteracions orofacials quan ens trobem davant una alteració que pot afectar a alguns òrgans (llengua, llavis, dents…) i/o a funcions (respiració, fonació, deglució, masticació…), és a dir, una zona comú tant per parlar com per alimentar-nos. I que s’influencien mútuament.

En aquest casos utilitzem la teràpia miofuncional (que combina teràpia muscular amb rehabilitació funcional) com a base per estimular, prevenir i rehabilitar tant òrgans com funcions. A vegades és la persistència del problema de parla que ens fa adonar que passa alguna cosa; en altres casos, els problemes d’oclusió que esta treballant el dentista o ortodontista.

Alteracions de la veu: Disfuncionals, nòduls, pòlips, quists, paràlisi de cordes vocals

Parlem d’alteracions de la veu quan notem la veu més rasposa, ens costa més esforç treure-la, se’ns apaga amb facilitat, ens costa cantar i/o controlar el volum, el to o el timbre de la veu. Pot haver-hi causa orgànica o funcional.

Laringectomia: Aprenentatge de la veu esofàgica

Hi ha persones que a causa d’un càncer han patit una extirpació parcial o total de la laringe i les cordes vocals, perdent així la possibilitat de parlar. Per això es busca una manera diferent de treure la veu i afavorir la comunicació amb els altres.

Alteracions de la fluència: tartamudesa, taquifèmia

La tartamudesa és un problema de la comunicació oral. Les maneres com es manifesta poden ser molt diferents: repeticions, bloquejos, tensió al cos, … Quan l’infant aprèn a parlar és normal que apareguin errors en la parla per la gran complexitat que suposa el llenguatge (en edats de 2 i 3 anys). Però si  aquests errors s’ allarguen més de 8 mesos i, a més a més, l’infant evita comunicar-se per evitar el tartamudeig, és millor intervenir.

La taquifèmia és un problema comunicatiu per una parla molt ràpida i poc entenedora en que poden aparèixer o no  bloquejos.  La intervenció precoç es fonamental perquè desapareguin tant la taquifèmia com la tartamudesa i s’eviti l’aparició en altres etapes posteriors.

Intervenir  en les alteracions de la fluència  mai no perjudica ni els pares ni a l’infant, i  podrem evitar que  s’estableixi una tartamudesa definitiva. És important demanar ajuda i no passar pel problema  És important demanar ajuda i estar acompanyat/da durant el problema.

Alteracions neuropsicològiques: Afàsia, disàrtria, disfàgia, dèficits cognitius 

La neuropsicologia té com objectiu identificar, descriure, quantificar i rehabilitar els dèficits cognitius i les alteracions conductuals que es deriven de diferents lesions cerebrals; algunes d’aquestes es descriuen com: Atenció (capacitat de seleccionar un estímul i inhibir els distractors) i Concentració: capacitat de mantenir l’atenció durant un període de temps.

– Disàrtria: trastorn específic de l’articulació.
– Afàsia: trastorn del llenguatge estructural i nominal.
– Raonament abstracte: relacionat amb l’ intel·ligència, educació i nivell social.
– Disfàgia: és la dificultat o desconfort per moure l’alimentació de la boca a l’esòfag. Dificultat per deglutir

Altres dèficits: problemes d’aprenentatge, manca d’atenció…

Conjunt de problemes que interfereixen en el rendiment escolar i que poden portar al fracàs escolar

Patologies que tenen cobertura amb CatSalut

La rehabilitació d’algunes  patologies té cobertura pel CatSalut. Serien aquelles que segons els sistema de classificació CIM 9 queden incloses en els següents diagnòstics. Aquestes patologies que es consideren tributàries de rehabilitació en logopèdia. Caldrà una derivació del seu metge de família, pediatre o l’especialista i la confirmació  per part del professional logopeda.

Afàsia
Disàrtria
Alteracions de la veu
Trastorns de la fluència
Alteracions orofacials
Disfàsia
Disfàgia
Neoplàsia maligna de laringe inespecífica (Laringectomia)

Circuit assistencial

Segons la procedència i el motiu de consulta es canalitza el/la pacient cap el/la professional que atendrà la demanda. S’obre una història clínica de la persona i es fan les exploracions necessàries per fer la valoració diagnòstica.

Quan la orientació és de tractament, s’informa de les condiciones. Per tal d’acostar o facilitar el tractament a la persona, s’han creat convenis amb ajuntaments i establert protocols amb escoles on es desplaça el/la professional per atendre a les persones usuàries.

L’equip

Jordi Sarrió: Psicòleg

Teresa Rossell: Psicòloga i logopeda

Pilar Tort: Psicòloga i logopeda

Montserrat Pla: Pedagoga i logopeda

Cristina Pous: Logopeda col·laboradora d’atenció a les escoles

Carla Trasserra: Logopeda

 Demaneu hora:

cropped-OSONAMENT_COLOR.png

Carrer Josep Maria Selva, 2 de Vic
Tel. 93 889 50 59
Horaris visita: De dilluns a dimecres de 8.30h a 19h, dijous de 8.30h a 18h i divendres de 8.30h a 15h

Amb el suport de: